Centenari de La Bauhaus, l’escola del Disseny

M’agradaria estrenar aquesta categoria del blog parlant d’una escola que té molta importància dins el món del disseny, i que va contribuir a crear les bases, entre altres disciplines, del disseny gràfic; L’escola Bauhaus, nom derivat de la unió de les paraules en alemany “Bau”, construcció, i “Haus”, casa.

 

La Bauhaus, l’escola d’art i arquitectura d’Alemanya, va ser fundada el 1919 per Walter Gropius a Weimar (Alemanya) durant la República de Weimar, i va ser clausurada per les autoritats prussianes (en mans del partit nazi) l’any 1933.

Va ser una escola molt important que combinava disseny, art i arquitectura. Influenciats pel constructivisme, estudiaven la forma, el color i la importància del color en el disseny, els materials, la composició o l’espai i va intentar aportar valor estètic al producte industrial. L’objectiu de tot plegat era unir totes les arts establint així una nova estètica que abastés tots els àmbits de la vida quotidiana, “des de la cadira en la qual vostè seu fins a la pàgina que està llegint” (Heinrich von Eckardt).

Per primera vegada, el disseny industrial i el disseny gràfic van ser considerats com a professions, ja que es van establir les bases normatives i els fonaments acadèmics tal com els coneixem avui en dia. Abans de la Bauhaus aquestes dues professions no existien de la manera en què van ser concebudes dins d’aquesta escola. Es buscava un art comunal, basat en la idea i no en la inspiració.

 

Era un centre públic i la seva permanència no era estable, així que l’escola va passar per 3 ciutats: Weimar (1919-1925), Dessau (1925-1932) i Berlín (1932-1934), i també va passar per 3 etapes.

Primera etapa

La primera etapa transcorre des de l’obertura de l’escola el 1919 fins al 1923. Es tracta del període més romàntic i idealista que va viure la Bauhaus. Quan Gropius va unificar l’Escola de Belles Arts amb la d’Arts Aplicades, va néixer la primera escola de disseny del món. El manifest de la Bauhaus ja deixava veure les seves intensions: recuperar l’artesania com a art i unir art i artesania. Gràcies a la producció industrial els productes podrien ser assequibles i consumits pel gran públic. D’aquesta manera deixarien de dependre de l’Estat venent els seus propis productes i guanyant independència.

Els alumnes havien de fer un curs preliminar anomenat “vorkurs” creat per Johannes Itten en què es comprovaven les seves aptituds. Els estudiants prenien contacte amb les diferents especialitzacions sota la metodologia de “l’aprendre treballant”. Tenien una formació en les diferents àrees i podien orientar-se en la seva posterior especialització. Paul Klee i Kandinsky també es van unir a l’escola en aquesta primera etapa.

Segona etapa

La segona etapa va del 1923 fins al 1925. Theo van Doesburg, fundador del neoplasticisme, va crear una revista i un moviment anomenats “De Stijl”, i va donar unes conferències a l’escola que van influir molt. Aleshores la Bauhaus canvia de direcció i el 1923 deixa pas a la Nova Objectivitat. També van arribar les idees del constructivisme gràcies a la incorporació com a professor de Moholy-Nagy. La crisi econòmica fa que l’escola passi a instal·lar-se a Dessau.

Última etapa

L’última etapa va del 1925 fins al tancament de l’escola el 1933. Moholy-Nagy abandona l’escola a causa de la pressió dels professors i alumnes simpatitzants del comunisme, i s’ha de tenir en compte que el 1925 va aconseguir el poder un govern regional conservador, de manera que l’escola era pressionada perquè tanqués. Per millorar el finançament i animar als integrants del centre es va crear el “Cercle d’Amics de la Bauhaus”, entre els quals estaven Einstein i Chagall. Del 1927 a 1930, el director va ser Hannes Meyer i el 1930 va passar a ser-ho Mies van der Rohe.

El 1933 el partit nazi decideix tancar l’escola, així que el seu director la trasllada a Berlín, però allà no durarà molt temps. Encara que Mies van der Rohe assegurés que el centre no es relacionava amb la política, a l’abril va haver de tancar les seves portes acusada de subversió. Els nazis veien la Bauhaus com a socialista internacionalista i propera al judaisme. Molts van haver d’exiliar-se, com Walter Gropius. Als Estats Units es va continuar amb l’escola fins a la Guerra Freda. László Moholy-Nagy va crear a Chicago el 1937 el New Bauhaus (la Nova Bauhaus) que després passaria a dir-se Institute of Design.

 

Aprofundint amb alguns dels personatges destacats de l’escola hi trobaríem:

Walter Gropius (1883-1969)

Arquitecte, fill i nét d’arquitectes, alemany. Va ser el fundador de la Bauhaus sota el lema “la forma segueix la funció”, cercant la unió entre l’ús i l’estètica.
Abans d’entrar a l’escola, cal destacar l’obra que va realitzar considerada com a pionera de l’arquitectura moderna, la reforma i ampliació de la fàbrica de Fagus a Alfeld. Fàbrica amb fines estructures metàl·liques, grans superfícies envidrades, cobertes planes i formes octogonals.
Gropius va ser un dels creadors de l’anomenat estil “internacional” en l’arquitectura.
L’any 1934 Gropius s’exilià tres anys a Anglaterra i després es traslladà als Estats Units, on va ser professor d’arquitectura a l’escola de disseny de Harvard. L’any 1946 va fundar un grup anomenat The Architects Collaborative, Inc., format per joves arquitectes i més conegut com a TAC. Durant anys es va ocupà personalment de dirigir i formar el grup.

Kandisky i Klee, autors d’alguns dels escrits teòrics més influents de la Bauhaus.

Vassili Vassílievitx Kandinski (1866-1944)

Va ser un pintor rus de l’expressionisme i l’abstracció. Va entrar a l’escola el 1922, com a teòric del color i el disseny.

Paul Klee (1879-1940)

Va ser un pintor suís que es pot situar entre el surrealisme, l’expressionisme i l’abstracció. Va entrar a l’escola una mica abans que Kandisnsky, el 1920, i és considerat com un dels pares de l’abstracció i un dels artistes més influents del segle XX.

Herbert Bayer (1900-1985)

Va ser dissenyador gràfic, pintor, fotògraf, escultor, director artístic, dissenyador d’interiors i mediambiental i arquitecte austríac.
És conegut també per ser l’últim membre viu de la Bauhaus.
Va ser un dels publicistes més destacats de la Bauhaus i director d’impressió i publicitat durant uns anys a l’escola. El 1925, seguint el principi d’eliminar el superflu i deixar l’essencial, va dissenyar una font on va eliminar les majúscules i les serifes, molt geomètrica i universal, la versió digital de la qual rep el nom Architype Bayer. Amb aquests principis es va establir un nou estil tipogràfic i els fonaments de la Nova Tipografia.

László Moholy Nagy (1895-1946)

Fotògraf i pintor hongarès, proper al constructivisme, i amb la seva visió de l’artista com a part d’una maquinària de producció i no com un ésser inspirat, va esdevenir una figura innovadora molt necessària.
L’artista considerava la pintura com un mitjà per donar forma al color, mentre que la fotografia servia d’instrument d’investigació i l’exposició del fenomen de la llum.
L’any 1937 emigra a Chicago i funda l’escola Nova Bauhaus.

Ludwig Mies van der Rohe (1886-1969)

Va dirigir l’escola en els seus tres últims anys, ja era un prestigiós arquitecte alemany internacional i com Gropius, un dels creadors de l’anomenat “estil internacional”.
Experimentava amb el vidre en les seves investigacions formals i entenia que els gratacels eren el futur del món, un món en que els edificis es podien integrar (que no confondre’s) a la naturalesa sense destorbar.
Les característiques de la seva obra es poden resumir amb el seu lema “Menys és més”, austeritat, sobrietat i manca de decoració exhaustiva.
Era apolític i pragmàtic, va aportar més eficiència a la Bauhaus i va fer que aquesta centrés les activitats en l’arquitectura.

 

Ens espera un 2019 ple de celebracions pel centenari de l’escola Bauhaus. En aquest link a National Geographic hi trobareu les activitats que es realitzaran, molt interessants: Centenari Bauhaus