L’underground Londinenc. Darrere la seva identitat
El 1916 va néixer la coneguda tipografia Johnston Sans, anomenada de forma informal Underground o Tube.
El seu creador va ser Edward Johnston (1872-1944), cal·lígraf i dissenyador gràfic. Nascut a Uruguai, de família escocesa, va viure a Anglaterra dels 3 anys fins a la seva mort l’any 1944.
El 1912 va rebre l’encàrrec, juntament amb Eric Gill (alumne de Johnston a la Central School of Arts & Crafts, i gran amic), de crear la tipografia corporativa del metro de Londres. Frank Pick, el seu director comercial, volia donar impuls a la comanyia.
Eric Gill, degut a altres compromisos, no va poder continuar en el projecte.
Tipografia Sans-serif
Els requisits de la tipografia consistien en:
- Una fàcil lectura des d’un tren en moviment i en males condicions d’il·luminació
- Ser molt actual
- Ser totalment diferent d’altres comerços i senyalístiques.
Jonhston va optar per la Sans-serif (Pal Sec), poc utilitzada en aquella època, i de forma molt resumida destaquem aquestes característiques:
- Caixa alta en estil romà
- Caixa baixa carolíngia
- Formes amb major grau d’obertura per aconseguir lletres clares i per preservar la lectura en la foscor de les estacions
- Trets cal·ligràfics (com a expert en aquest camp) en la forma de rombe dels punts de la “i” i la “j”, la cua de la lletra “l” que li servia per evitar la confusió entre la lletra “I” i el nombre “1”
Imatge corporativa i senyalística
Al tombant del 1916-17, Frank Pick va demanar a Johnston que redissenyés la marca i la senyalística del Grup Underground.
Tenia el hàndicap afegit de que el disseny destaqués per sobre l’enorme publicitat que envaïa el metro.
Va consolidar el roundel (disc vermell, anomenat oficialment “roundel” des del 1972) amb la barra blava horitzontal existent, perfeccionant-lo, esdevenint una icona reconeguda arreu del món.
L’origen del roundel es remunta a principis del S.XX quan les diferents companyies ferroviàries del suburbà van posar-se d’acord en utilitzar el terme ‘Underground’ per promocionar conjuntament els seus serveis i es van inspirar amb el logo de l’empresa de transport London General Omnibus Company, que era una roda alada.
Després de vàries evolucions, va quedar consolidat tal com el coneixem avui en dia.
1908 La primera versió apareix com a placa identificativa a les plataformes de l’estació, amb un gran disc d’esmalt vermell.
1910 Símbol de la LGOC. La roda alada s’utilitzava en les insígnies dels capçals dels conductors d’autobús. El 1912, la LGOC es fusiona amb l’empresa Underground.
1920s Senyal amb el redisseny del roundel i la tipografia Johnson Sans d’Edward Johnston.
1933 La versió revisada del roundel de Johnston inclou el nom del llavors recent London Transport.
1985 Últim disseny creat per Henrion Ludlow Schmidt.
Nova generació de tipografies Sans-serif
Tornant a la tipografia Johnston Sans cal dir que va ser tota una revolució, va suposar el naixement del primer tipus modern sense serifa.
Fins aleshores, les tipografies intentaven reproduir les fantasies cal·ligràfiques de l’escriptura victoriana, amb rínxols i flors decoratives, conegudes com a “serifs”.
La Sans-serif es caracteritza per l’absència de remats i ornaments, donant aire a la vista i per tant, donant pas a la llegibilitat.
Cal afegir que el llegat d’Edward Johnston és molt gran, ja que va inspirar a grans tipògrafs, com el seu deixeble Eric Gill.
Gill va crear el 1928, la tipografia Gill Sans i el 1929 la Perpètua, dues tipografies molt populars avui en dia.
La Gill Sans, ha estat molt utilitzada a Anglaterra, la trobem en marques conegudes com la de l’editorial Penguin Books, la companyia de trens British Railway i també la BBC.
El que demostra la Johnston Sans, així com les seves predecessores, és que la feina ben feta perdura en el temps. És un clar exemple de disseny dedicat a complir una funció i conferir identitat pròpia.
